Les Constants Vitals: Ciències Naturals

Índex:

1) Fases Mètode Científic
2) Sistema Circulatori
3) Parts del cor
4) Circuit mayor i menor
5) Sistema respiratori
6) Elements del sistema respiratori
7) Intercanvi gasós
8) Ventrilacio pulmonar
9) Conclusió

VASOS SANGUINIS :

Les Venes:

duen la sang des dels capil·lars fins al cor.
Les parets estan formades per:
Túnica adventícia més externa (més elàstica que les
artèries)
Túnica mitjana fibres musculars (menys que les artèries)
Túnica íntima fibres epitelials

Capil·lars:

Fan possible l’intercanvi metabòlic entre la sang i els
teixits.
Són els vasos sanguinis més petits, el seu diàmetre
tot just deixa passar els glòbuls vermells de la sang.
Les seves parets són molt primes:

Membrana endotelial (capa interna)
Membrana basal (teixit conjuntiu, externa)
Són el punt d’unió entre els vasos arterials i els
venosos; es disposen de manera que formen una
xarxa.

Artèries:

Artèries: s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als

teixits de tot l’organisme.

Les parets arterials estan formades per

Túnica adventícia més externa, teixit conjuntiu

Túnica mitjana fibres musculars

Túnica íntima fibres epitelials

Parts del cor:

Ventricle dret:

El ventricle dret rebreix la sang no oxigenada de la auricula dreta per medi de la vàlvula tripiscupide i l'expulsa fora del cor a travès de la arteria pulmonar.

Aurícula dreta:

L'Auricula dreta es una de les quatres cavititas del cor, localizada en la part superior en la part superior i dreta d'aquest.

Válvula aórtica:

La vàlvula aòrtica o sigmoide és una de les vàlvules que controlen el recorregut de la sang al cor. S'encarrega d'impedir que la sang torni des l'aorta al ventricle esquerre

La vàlvula mitral:

mesura 2,5 cm d'ample i es troba entre l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre, evitant l'aparició de flux retrògrad cap l'aurícula esquerra durant l'ejecció ventricular (sístole). Està formada per dues membranes, les quals reben cordes tendinoses dels músculs papil·lars anterior i posterior, situats a la paret externa del ventricle esquerre.

Ventricle esquerre:

El ventricle esquerre és una de les quatre cavitats del cor (dues aurícules i dos ventricles). És la porció del cor amb més quantitat de teixit muscular a causa que el ventricle esquerre és qui impulsa la sang cap l'artèria aorta, la qual porta sang a la major part del cos. La vàlvula que connecta el ventricle esquerre amb l'artèria aorta es diu vàlvula aòrtica. Per ell circula sang oxigenada.

Venes pulmonars:

Les venes pulmonars són el conjunt de venes encarregades de transportar la sang des dels pulmons al cor. Es tracta de les úniques venes de l'organisme que porten sang oxigenada.

Aurícula esquerre:

L'atri esquerre, tradicionalment conegut com aurícula esquerra, és una de les quatre cavitats del cor. Rep sang oxigenada provinent dels pulmons i la impulsa a través de la vàlvula mitral cap al ventricle esquerre, el qual la distribueix a tot l'organisme mitjançant l'artèria aorta.

Arteria pulmonar:

El tronc pulmonar, també conegut com artèria pulmonar o tronc de les pulmonars (Truncus pulmonalis, artèria pulmonalis) és l'artèria per la qual la sang passa del ventricle dret als pulmons, PER ser oxigenada a través de la barrera alvèol capil·lar en un procés conegut com hematosis. Les artèries pulmonars són les úniques artèries del cos que condueixen sang poc oxigenada cap un teixit, en aquest cas, el parènquima pulmonar. Per a això, travessa la vàlvula pulmonar, a la sortida del ventricle dret.

Vena cava superior:

La vena cava superior és una de les dues venes més importants del cos humà. És un tronc venós o vena de gran calibre que recull la sang del cap, el coll, els membres superiors i el tòrax. s'inician en la unió de les dues venes braquiocefálicas, passa directament cap baix i desemboca a l'aurícula derecha.1 Retorna la sang de totes les estructures que queden per sobre del múscul diafragma amb excepció dels pulmons i el cor.

Vàlvula pulmonar:

Les vàlvules del cor o vàlvules cardíaques es troben en els conductes de sortida de les quatre cavitats del cor, on compleixen la funció d'impedir que la sang flueixi en direcció contrària, 1 la qual cosa s'aconsegueix en mantenir aïllat el flux sanguini per un instant en alguna de les quatre cavitats. Amb les diferents contraccions del cor, els seus quatre cavitats tambées contrauen en una seqüència determinada per poder bombar la sang en una direcció. Sense les vàlvules, la sang tornaria a la cavitat després de la contracció, amb la qual cosa el cor no compliria el seu propòsit d'irrigar sang a la resta del cos.

Vena cava inferior:

1)La vena cava inferior és un tronc venós o vena de gran calibre en el cos humà i altres mamífers, que retorna sang dels membres inferiors, els òrgans de l'abdomen i la pelvis fins l'aurícula dreta del cor

2)És la vena satèl·lit de la aorta abdominal i reuneix el retorn venós de totes les venes infradiafrag- màtiques. En l'ésser humà sol mesurar com mitjana 22 cm de longitud, dels quals 18 cm corresponen al seu recorregut a l'abdomen. La vena cava inferior tiene un calibre de 20 mm en la seva porció més inferior, mentre que arriba als 30 mm en la seva porció superior amb dos eixamplaments a nivell dels ronyons i un altre per sobre del hígado.

Ventrilació pulomnar:

És el conjunt de procesos que fan fluir el aire entre l'atmosfera i els alveols pulmonars a través de els actes alternants de la inspiració i la expiració. Els factors que intervenen en aquesta mecànica són les víes aèrees internes, el diagfragma, la cavitat toraica formada per la columna vertebral, el esternón i les costelles, així com la musculatura formada.

CICLE CARDÍAC:

Diastole AD:

La diàstole és el període en el qual el cor es relaxa després d'una contracció, anomenat període de sístole, en preparació per a l'ompliment amb sang circulatòria. A la diàstole ventricular els ventricles es relaxen, i en la diàstole auricular les aurícules estan relaxades. Juntes se les coneix com la diàstole cardíaca i constitueixen, aproximadament, la meitat de la durada del cicle cardíac, és a dir, uns 0,4 segons.

Sistode:

Movimiento Cardíac.

Circuit mayor i menor:

La sangre recorre dos circuitos
- El circuito o circulacion menor: va desde el ventrículo derecho hasta los pulmones y desde éstos órganos, a la aurícula izquierda.
- El circuito o circulacion mayor: va desde el ventrículo izquierdo hasta los diferentes órganos y desde éstos, a la aurícula derecha.
A traves del circuito menor la sangre que tiene alta concentracion de dioxido de carbono se dirije a los pulmones, donde elimina dicha sustancia e incorpora oxígeno. Por el circuito mayor, la sangre con alta concentración de oxígeno llega a todas las células del organismo, que toman el oxígeno y vierten a la sangre dioxido de carbono. Ambos circuitos son recorridos simultaneamente.

ANATOMIA RESPIRATORI :

FISIOLOGIA RESPIRATORI :

Traquea: La traquea es un organ del aparell respiratori de carácter cartilaginos i membranas que va desde la laringe als bronquis. La seva funció es brindar una via coberta a l'aire inhalant i exalant desde els pulmons

Intercostat: Agrupa a les lámines musculars que ocupen els espais compredurs entre dues costelles, aquests músculs, són importants dins dels musculs toràsics,

Costelles: Són un pla i curvós, que és un conjunt formant la caixa toràsica. En la majoria dels vertebrats rodeant el pit, permeteox als que tenen pulmons expandir-los, facilitant la respiració. Serveix per protecció als òrgans internts del tòrax.

Cavitat toràica: Està en la base del coll i el diafragma. Conté en els pulmons, al cor a grans vasos sanguínis com, l'arteria horta, a la vena cava inferior, a la cadena glantlionar simpaticament de on les explanics.

Cartilag Tiroides: Esta format per fibres de colageno. Poseeix con dosids dispostos en grup. Exsisteix el pericondri. És el més abundant del cos. Es troba en el esquelet nasal, la laringue, la traquea.

Esofag: És una part de l'aparell diguestiu, està format per un tub muscular de 30 centímetres. A travès del mateix pasen aliments des de la faringe al estómac.

Artèria pulmonar: És l'artèria per la qual la sang passa del ventricle dret als pulmons, per ser oxigenada a travès de la barrera. Qualsevol capilar en el procès caigut hermurosis.

Vena pulmonar: Són el conjunt de venas encargades de transportar la sang des de els pulmons al cor. Són les úniques venes del organisme qque ajuda que porten sang oxigenada.

Bronquis: És un de dos consuctes tubulars fibracurtoligenosa. Se bifurca la tràquea a la altura de la vèrtebra toràica que entran el parenquina pulmonar.

Diagfragma: És un teixit musuculotendrios que separa la cavitat toràica de l'adominal.

Faringe: És una estructura en forma de tub que ajuda a respirar esta situada en el coll i revestir de membrana mucosa conecta amb el nas i la boca amb la laringe i el esofag respectvament.

Espligotis: És una estructura humeda, cartilaginosa la qual forma part de qualquier cartilaguinars de la laringe.

Laringe: És un òrgan tubulat construit per varies cartilags. Ademès comunica a la faringe amb la tràquea i allà davant de aquesta.

Cordes vocals: És l'aparell fondor directament responsable de les produccions d la veu. Es tracta de una sèrie de repligues o llavis membranosos pel que és un error llamades corde

Ventilació Pulmonar:

Inspiració:

la inspiració és el procés o el resultat d'inspirar-se o inspirar (fer que l'aire de l'exterior ingressi als pulmons, impulsar pensaments en la ment). El concepte té dues grans usos: d'una banda fa referència a la il·luminació que una divinitat o una força sobrenatural aporta a una persona mentre que, d'altra banda, el terme nomena l'ingrés d'aire a l'organisme a través del nas.

Expiració:

Acció expirar.

Intercanvi Gasós:

L'Intercanvi de Gasos és un Procés en biologia en el qual a els Gasos Continguts en un organisme i l'atmosfera és transfereixen o intercanvien. En a els humans a els Gasos que és troben a la sang s'intercanvien con los Gasos Continguts a l'atmosfera. En a els humans això ocorre a els pulmons. En Organismes unicel·lulars la superfície respiratòria i l'Intercanvi de Gasos està regida per la Llei de Fick.

Sistema Respiratori:

Diferències entre venes, arteries i Capilars:

ARTERIAS:

- Totes transporten sang amb O2, excepte les Artèries pulmonars, que porten la sang amb CO2 als pulmons. - Són de forma arrodonida i les seves parets són gruixudes i elàstiques.

- Estan localitzades Arinteriormente en el nostre cos.

- Segons es van allunyant del cor les artèries disminueixen el seu diàmetre, trucades arterioles i es ramifiquen i comuniquen a nivell dels teixits amb els capil·lars.

- Les artèries transporten sang rica en O2 des del cor fins als teixits i òrgans del seu cos, com el cervell, els ronyons i el fetge. En portar sang amb O2, les artèries semblen vermelles.

- La sang flueix per les artèries amb molta força. Per això, les parets de les artèries són gruixudes i flexibles. Aquestes parets gruixudes ajuden a protegir les artèries contra els danys que pot produir una pressió elevada.

- Les artèries es fan més i més petites a mesura que s'allunyen del cor. En el seu punt més petit, les artèries es converteixen en capil·lars.

- Són vasos sanguinis que surten del cor i porten la sang als teixits.

- Les Artèries més importants són l'Artèria aorta i les pulmonars.

venes:

- Totes transporten sang amb CO2, excepte les venes pulmonars, que porten sang amb O2 des dels pulmons.

- Són de forma aixafada i les seves parets són primes i poc elàstiques.

- Són superficials i algunes es poden veure per transparència a través de la pell.

- Com la sang ha de circular-hi en sentit contrari a la gravetat, disposen d'unes vàlvules interiors que impedeixen que la sang caigui cap avall.

- Les venes tenen vàlvules de tros en tros trucades vàlvules en cassoleta que assegura la circulació de la sang en contra de la llei de gravetat, aquestes es troben més concentrades a les venes de les extremitats inferiors.

- Els capil·lars es fan cada vegada més gruixuts quan deixen cada cèl·lula i es converteixen ràpidament en venes.

- Les venes transporten la sang pobra en O2 de tornada al seu cor. En portar sang sense O2, les artèries semblen blaves.

- Les parets de les venes són molt més primes que les parets de les artèries perquè no tenen necessitat de ser tan gruixudes ja que la sang circula per les venes a baixa pressió.

- Són vasos sanguinis que arriben al cor i porten sang des dels teixits.

- Les venes més importants són les venes pulmonars i les venes caves.

CAPIL·LARS:

- Són vasos sanguinis de menor diàmetre.

- Estan formats només per una capa de teixit.

- Permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'ella.

- El calibre dels capil·lars és de 8 i 12 micres i permet el pas amb dificultats de les cèl·lules sanguínies.

- Hi ha 2 tipus de capil·lars:

a) Capilar venós, encarregat de dur sang desoxigenada cap al cor per mitjà de les vènules on es troben les venes perquè després aquest ho bombi a les diferents parts del cos.

b) Capil·lar arterial, encarregat de transportar la sang oxigenada als diferents teixits i òrgans.

- Els capil·lars connecten les artèries amb les venes.

- Posseeixen parets molt primes que permeten el pas de substàncies als teixits.

- Els capil·lars porten la sang des de ja cada cèl·lula del seu cos.

- Les parets dels capil·lars són tan fines que l'O2 i els nutrients poden travessar-les per passar a les cèl·lules del cos. Els productes de rebuig i el CO2 de les cèl·lules també poden passar per les parets dels capil·lars de tornada al torrent circulatori.

- La seva funció és a través de les seves fines paredtraes surten l'aliment i l'oxigen cap a les cèl·lules i d'elles entren a la sang els productes de rebuig i l'anhídrid carbònic.